La primera dona en volar a través de l'Oceà Atlàntic, va promoure un profund debat sobre els drets de la dona i la igualtat als anys 30. Es tracta d'Amèlia Earhart. El seu avió va desaparèixer al Pacífic quan intentava donar la volta al món sobre l'Equador. Un estudi forense estableix ara que els ossos trobats en una illa de corall del Pacífic poden ser l'aviadora desapareguda el 1937. La hipòtesi és que ella i el seu acompanyant haurien caigut a l'Illa del Pacífic i s'haurien convertit en naúfrags. Els seguidors del cas sempre varen rebutjar les conclusions del govern dels EUA.
Entrevistem a Carlos Bassas del Rey, autor de "Justo" editat per Al Revés. La història d'un justicier de 75 anys, Justo Ledesma, irascible que no reconeix el seu barri, està cansat de viure i vol exercir la venjança sobre un fet passat. Escrit en 1a persona anem descobrint un relat que ens remet als seus pensaments i reflexions. Un triple relat: una missió sagrada, una venjança per complir i nostàlgia del temps passat.
Un homenatge a Los Justos de Borges que destaca aquelles persones que s'ignoren sovint i que estan salvant el món. El justicier és el fil conductor de la història però un dels personatges secundaris és la ciutat de Barcelona, una crítica en el que s'ha convertit després dels Jocs Olímpics. Una ciutat de postal, plena de turistes i que ha patit el mercadeig dels propis barcelonins. Una ràbia nostàlgica d'aquella ciutat autèntica.
Carlos Bassas del Rey juga amb el concepte de llei i justícia. Justo mata a persones que considera prescindibles, que no aporten res de bo. Porta el recompte en un quadern, una llarga llista, i sap que als seus anys no és el més fort ni més ràpid però "matar no es una qüestió de rapidesa, és una qüestió de calma".
La seva mare li va fer entendre que era un dels 36 Justos, un dels homes encarregats de mantenir l'equilibri entre el Be i el Mal segons la tradició jueva. No es tracta de persones bones o dolentes, són gent justa. Justo Ledesma és un home de barri que gaudeix del bars de tota la vida i de les seves converses amb Damián. També alleugereix les seves soledats i passions carnals amb la Remedios.
Carlos Bassas del Rey homenatja als més grans, a la ciutat i la reflexió sobre la idealització del record i com el trastoquem. L'avantatja dels vells és que ningú es fixa amb ells. Quan més els hauríem de tèmer, que és quan han arribat al cim del saber, del cabreig, més els menysvalorem. Passen a formar part del paisatge i no els tenim en compte.
Un dels reptes de l'autor, que va ser director del Festival Pamplona Negra, és que el lector no sàpiga si el narrador justicier explica o no la veritat. També una crítica social als vençuts, als que s'han tornat obedients i que se senten perduts, que no s'atreveixen a canviar res. Una novel·la àgil i ràpida, que demana assaborir les paraules dures i contundents.
