Llegir, escriure, explicar i respectar són els fonaments en els que s'hauria de centrar l'educació. Es vol potenciar el grec i el llatí a l'escola francesa. Ho ha dit el Ministre de l'Educació Nacional, Jean-Michel Blanquer. El mateix que va impulsar la prohibició dels mòbils a les aules i que vol reforçar les llengües clàssiques a l'ensenyament. Parets mestres del sistema per impulsar valors. Llengües que contribueixen al desenvolupament de la lògica, faciliten l'aprenentatge d'altres llengües i permeten establir un vincle entre diferents coneixements.
El darrer llibre del filòsof Gregorio Luri, El deber moral de ser inteligente, té l'habilitat d'involucrar-nos en l'educació i la intel·ligència. Desmunta tòpics sobre dades i apunta que el repte pedagògic més important del present consisteix en educar l'atenció, la clau d'accés a la nostra intel·ligència.
Entrevistem a l'editora de Meteora, Maria Dolors Sàrries, que compleix avui mateix 18 anys de trajectòria. El 30 de novembre de l'any 2000, l'editorial publicava els seus primers llibres. Començava un projecte il·lusionant, un camí de prescripció lectora i bons llibres. Després de 18 anys Meteora continua potenciant el seu amor pels llibres i la bona literatura.
I avui aborden els 200 anys de la creació de Frankenstein, la novel·la de Mary Shelley reivindicant el naixement d'un gènere que sona molt contemporani: la ciència-ficció. Frankenstein és el mite immortal on es reflecteix la humanitat. El text explora temes com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, així com l'audàcia de la humanitat en relació amb Déu. Mary Shelley va ser criada pel seu pare, l'escriptor William Godwin en una llar que freqüentaven poetes, pensadors, filòsofs i escriptors radicals del moment. Als 16 anys s'escapa amb el poeta romàntic Percy Bysse Shelley en una existència marcada pels deutes, la infidelitat del marit i la mort dels seus 3 primers fills. Es quedaria vídua amb 24 anys.
L'obra de Mary Shelley té un subtítol: El Modern Prometeu fent referència a rivalitzar en poder amb Déu, com un Prometeu que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. I ens remuntem als clàssics per saber qui va ser Prometeu a la mitologia grega. La novel·la que compleix 200 anys explica com el Doctor Víctor Frankenstein és un científic que, aclaparat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. Crea la Criatura, de la que fuig fastiguejat pel seu aspecte. Una Criatura que patirà la solitud del seu creador, que s'adona que és diferent i que mai l'acceptaran. El fet que no rebi mai un nom, una qüestió que l'hauria fet humà, és l'inici de la seva desgràcia. Víctor Frankenstein actua com un pare negligent, repetint la seva història.
Mary Shelley va estar molt influenciada per la seva mare Mary Wolstonecraft, precursora del feminisme que el 1792 va dir coses com "les dones no són per naturalesa inferiors a l'home, sinó que semblen ser-ho perquè no reben la mateixa educació". Va escriure la Vindicació dels Drets de la Dona i va morir per complicacions en el part de Mary Shelley.
La nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries, ha visitat l'exposició Kubrick al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Es pot visitar fins el 31 de març de 2019 i ens mostra la trajectòria creativa del director novaiorquès, Stanley Kubrick desaparegut el 1999. Va començar com a fotògraf a la revista Look, després va fer curtmetratges, documental i pel·lícules que s'han convertit en icones com 2002: Una Odissea de l'espai, La naranja mecànica, Barry Lindon o El Resplandor. Stanley Kubrick deia que "si pot ser escrit o pensat, pot ser filmat". Una mostra amb audiovisuals, objectes, documents de recerca i producció, guions, fotos fixes, utillatge, vestuari, maquetes, càmeres i objectius.
Stanley Kubric era conegut per la seva exigència amb els altres, però sobretot amb ell mateix. Era meticulós planejant i executant les seves obres. Maria Dolors Sàrries ens recomana visitar-la en més d'una ocasió per captar tot el seu univers.
