Carola Rackete ja ha estat alliberada, després de dies en arrest domiciliari per haver salvat a 42 migrants. Va decidir vorejar les lleis de Salvini per ajudar els migrants que feia més de 40 dies que eren a bord del Sea Watch 3. Una jove valenta que va dir "vinc de treure 42 persones del mar i deixar-les en el moll. Estem esgotats. No sé que ha dit Salvini però m'és igual. Que es posi a la cua".
Salvini no només va contra ella, sinó que amenaça al Open Arms amb multes. Oscar Camps va respondre a l'amenaça de Salvini "abans presos que còmplices" i va afegir "de la presó es surt, del fons del mar, mai". Accions que són exemples de decència, seny, dignitat i de posar per davant la vida enlloc de lleis injustes i indecents. Salvar nàufrags no pot ser delicte. Vergonya per una Europa amenaçada per l'extrema dreta. Volem una Europa democràtica i solidària garant dels Drets Humans de les persones refugiades i migrants.
Entrevistem a Maria Dolors Sàrries, editora de Meteora i prescriptora cultural del programa. Reivindiquem la importància d'anar més enllà del titular i recuperar de l'oblit grans dones com la pintora Berthe Morisot. La pintora impressionista de la que podem gaudir d'una àmplia exposició de 80 obres al Musée d'Orsay de París fins el 22 de setembre. Va ser admirada per intel·lectuals com Mallarmé o Paul Valéry i va jugar un paper destacat i essencial en el desenvolupament de l'impressionisme francès. Menys coneguda del públic que els seus companys Monet, Degàs i Renoir, Berthe Morisot és una figura clau del moviment impressionista i una de les pintores més innovadores del grup.
Maria Dolors Sàrries ens fa un recorregut per l'exposició del Musée d'Orsay, des de 1860 fins la seva mort prematura el 1895. Inspirada en allò quotidià i els temes moderns. Per Morisot, la pintura havia de mostrar alguna cosa que estava passant. Amb una gran destresa d'execució, tracta d'esborrar les fronteres entre l'interior i l'exterior, allò privat i allò públic. Tot i passar a la història com l'enamorada de Manet, va ser una artista trencadora i una de les promotores de l'exposició amb Renoir, Pisarro, Sisley, Degàs o Cézanne el 15 d'abril de 1874 que va ser la reivindicació de l'impressionisme. Vivia la pintura i pintava la seva vida.
Proposem un joc als nostres oients per analitzar algunes adaptacions cinematogràfiques de llibres. Fidelitat o no, canvis de finals, apropar-se o allunyar-se de l'original.....D'entrada distingim que estem parlant de dues arts i disciplines molt diferents amb un llenguatge propi. I per explicar-ho posem tres exemples que us sonaran molt: El Nom de la Rosa, El Festí de Babette i Les Mines del Rei Salomó.
Sàrries apunta que en el cas de El Nom de la Rosa, entre el text extens d'Umberto Eco i el film de Jean-Jacques Annaud hi ha diferències però són dos casos d'èxit. Una novel·la erudita i magistral, la primera de l'italià i un film on Sean Connery representa un monjo molt estil Sherlock Holmes. Una retrata debats filosòfics i teològics molt profunds on es mostra l'abús de poder i la separació que va patir l'església catòlica enllaçat amb una investigació sobre uns assassinats. El film ens retrata sobretot un monjo que investiga uns estranys assassinats amb un llibre i una biblioteca laberíntica. I la relació entre Guillermo i Adso, l'Abadía una de les protagonistes, la Inquisició i molts altres temes.
El Festí de Babette és una pel·lícula danesa de 1987 basada en un relat d'Isak Dinesen (Karen Blixen, l'escriptora de Memòries d'Àfrica). Va guanyar un Oscar a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa. Al film donen prioritat amb el llenguatge visual al Festí de Babette mentre que al conte de Blixen, l'àpat només és una petita pinzellada en l'argument. Per Babette, res és impossible, i es farà portar grans ingredients de la seva enyorada França. A les mans de Babette, aquests productes es transformaran en un plaer pels sentits.
Les Mines del Rei Salomó és una popular novel·la de l'escriptor victorià H. Rider Haggard escrita el 1882. Relata una història d'aventures en una regió inexplorada d'Àfrica, realitzada per un grup d'aventurers liderats per Allan Quatermain en la recerca d'un germà d'un dels exploradors. La importància de l'obra radica en què va ser la 1a novel·la de ficció d'aventures situada a Àfrica en anglès i és considerada com la gènesi del gènere literari. El film va guanyar els Oscars al Millor Muntatge i la Millor Fotografia i nominada a Millor Pel·lícula. Té moltes versions, algunes no tenen res a veure amb la novel·la.
