August Sander és un fotògraf alemany que ens ajuda a entendre la història de la fotografia documental. A La Virreina es pot veure una selecció de les seves imatges retratant la societat alemanya de la 1a meitat del s.XX. Un magne projecte en el que va treballar durant gairebé 60 anys. Camperols, artistes, advocats, parelles que s'han casat, famílies i en cada retrat intuïm moltes coses.
Això implica que els militars nazis també hi són i això mostra la professionalitat d'August Sander. El fotògraf alemany tenia un fill Erich que era activista polític i que va ser empresonat pels nazis i va morir a la presó. Però això, no li va impedir a Sander retratar els Militars del Tercer Reich. El més destacat són les imatges que mostren detalls de gesticulacions, mirades i postures, sobretot de les mans, de les persones retratades. August Sander va influir Walter Benjamin, Susan Sontag, Roland Barthes o John Berger en els seus textos. Les seves fotografies mancades de sentimentalisme i políticament incisives varen influenciar la societat entre la República de Weimar i l'ocàs del nazisme després de la 2a Guerra Mundial.
Entrevistem a Anna Carreras i Aubets, autora de L'Ull de l'Escarabat editat per LLibres del Delicte. Un llenguatge directe i punyent, una novel·la vodevilesca que negreja. Un escarabat serà el protagonista amb la Maria d'una nit intensa i sencera tancada en un centre cultural ple d'escales, màquines expenedores i portes tancades. Anna Carreras i Aubets tria un centre cultural com a lloc de l'acció perquè és un dels llocs més impersonals on pots passar una nit tancada. Un lloc sòrdid, on la neurosi d'estar tancat en un espai es transmet al lector.
Explota el tema de l'amor amb el que l'autora no creu i el tema del desig però des de la caricatura d'un enamorament creat a conveniència dels deliris de la protagonista, la Maria. Un amor fals, un desig de mentida. Un joc psicològic intens. El narrador juga amb el lector constantament i en un espai que es torna claustrofòbic i sòrdid. En Salva, és el director del centre cultural que ha de fer un quadre, la Maria com a crítica de l'art l'ajudarà en tota la preparació i la tècnica, tota la feina la farà ella. Però l'art en el fons només és un pretext.
La Maria és una persona que premedita les coses, que les vol controlar, no li agraden les indefinicions i la vida en el fons és atzar i improvisació. En Salva és racional i mesurat de cara a fora, però una bomba visceral per dins. I l'escarabat molt lluent, com el d'Edgar Allan Poe, serà qui l'acompanyarà en una nit caòtica i desmesurada. El móbil també serà un element de la trama, perquè la Maria viu enganxada a aquest aparell que destarota vides i ens va perdre el temps.
Important és el llenguatge irreverent, proper, directe amb el que el lector s'identifica i viu amb la Maria els elements del patetisme de sobreviure en un lloc tancat. L'Ull de l'Escarabat acaba convertint-se en un exercici d'estudi, de posar la lupa i amplificar les contradiccions i misèries dels personatges. La trama és un treball de claustrofòbia emocional amb un final impactant. En Salva és prepotent, egocèntric, algú que eludeix el compromís i manipula la Maria, li controla els moviments i les paraules. Habilitat d'assetjador. Lectura recomanada!!!
