El poemari "Tots els cavalls" li ha valgut el Premi Nacional de Poesia a l'escriptora de Santanyí, Antònia Vicens. Una vocació poètica feta a través del tamís d'una expressió seca, dura, inquieta i fulgurant. Recorda que va començar a escriure poesia un 3 d'agost de 2006 "estava prenent el sol a la terrassa de casa i varen començar a venir-me imatges, records, la vida se m'estava caient a trossos i em vaig posar a escriure intensament". Va ser una necessitat, s'introduïa en la poesia als 68 anys, després d'una llarga trajectòria com a novel·lista.
Des de ben petita va començar a col·leccionar paraules i va néixer una passió per escriure i transmetre. Amb la novel·la, 39 graus a l'ombra, guanya el Sant Jordi de Novel·la i també té la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat. Amb Tots els Cavalls, Antònia Vicens, esgarrapa, fereix i emociona. Sempre ha jugat amb les paraules i escriure per ella és símptoma de llibertat.
Entrevistem a Jordi Ledesma autor de La Noche sin Memoria, la seva quarta novel·la protagonitzada per un novel·lista politoxicòman que vol descobrir què va passar amb dues desaparicions d'anys enrere. Però en el fons és un retrat social dels anys '90, d'un passat i un present cru on interactuen totes les contradiccions de l'ànima humana.
Jordi Ledesma utilitza una cuidada prosa i fa conviure tres temps narratius, mesclant fets reals i provats amb ficció criminal. Això ens transporta als universos canalles i punyents als que ens té habituats Ledesma. Les localitzacions tot i ser Cambrils i Tarragona es reconeixen al text com el Puerto i la Ciudad. Només tenen nom propi els morts, els fantasmes que busca el protagonista, una dona russa Luda Petrova i un jove homosexual del poble, Pinilla. La resta només són professions o estatus socials. Unes fotografies en blanc i negre serviran de punt de partida per investigar què va passar 25 anys enrere, però en el fons el que interessa és fer reflexionar sobre la corrupció i el poder, tot amanit amb drogues de disseny, gent de mala vida, estafes a asseguradores. La perifèria i la marginalitat es mesclen amb les elits econòmiques. Els poderosos necessiten els estrats socials més baixos per a sobreviure.
La Noche sin Memoria també és un agut retrat del fet d'escriure, de les diferències entre novel·lista i escriptors i de molts referents literaris de Jordi Ledesma com Emil Cioran, Frank Kafka o Rafael Chirbes. La literatura és sempre una expedició a la veritat. I el protagonista, és un novel·lista amb males intencions, cansat de la ficció i disposat per fi a explicar una història de veritat.
