Amina Mohammed va néixer a Nigèria fa 57 anys, en una àrea on dècades després va irrompre Boko Haram. És vicesecretària general de Nacions Unides, des de desembre de 2016. La seva intenció ha estat servir a les persones, tot i que reconeix que l'entorn on va créixer era i és propici perquè -entre tanta gent exclosa i sense esperança- hi hagi qui s'agafi al que sigui. Cada vegada estem més polaritzats: emergeix el discurs de l'odi. Cal no deixar ningú enrere del progrés global: "no hi ha cap raó que impedeixi que tothom pugui accedir als seus drets bàsics". Mohammed aposta per construir un nou món, sense cometre els errors del passat. La resposta de la ONU a aquest anhel són els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, l'agenda internacional aprovada per 193 països per aconseguir un món més just i un planeta encara habitable pel 2030.
Davant la insatisfacció, la manca de confiança amb les institucions, emergeix el discurs de l'odi. Per reviure l'esperança i recuperar la confiança, Amina Mohammed advoca per un canvi de paradigma que suposa impulsar que les polítiques públiques estiguin alineades amb la pobresa, la gana, la desigualtat, la violència de gènere o el canvi climàtic. Mohammed demana que les dones surtin i ocupin el seu lloc, perquè és legítim.
Convidem a l'editora Laura Huerga i a dos dels autors del llibre col·lectiu Humanitats en Acció, Albert Lladó i Mireia Sallarès. Un llibre que ha arribat a la 2a edició i que està en la llista dels més llegits en categoria d'Assaig. Humanitats en Acció és un projecte dirigit per la filòsofa Marina Garcés i un recull de propostes de l'Aula Oberta, un projecte col·lecitu de l'Institut d'Humanitats del CCCB. Albert Lladó és escriptor, dramaturg i periodista cultural i Mireia Sallarès, artista. L'objectiu és repensar les Humanitats a partir del seu potencial transformador i com un actiu positiu per la societat.
Les Humanitats no són un conjunt de disciplines acadèmiques en extinció, sinó les activitats amb les que es dona sentit a l'experiència humana. Aquest llibre dona veu a una generació que no acaba de trobar el seu espai a les institucions reglades. Hi ha 10 dones i 10 homes (filòsofs, professors, artistes, crítics d'art, investigadors, dramaturgs, novel·listes, poetes....Diferents articles d'assaig per descriure tot allò que es situa fora de camp. Són propostes concretes que sorgeixen per repensar i actuar. Es tracta de reivindicar la funció alliberadora del pensament.
Les institucions acadèmiques i culturals actuals no responen al que fem ni a la manera com ens definim. Humanitats en Acció analitza conceptes com Emancipació, Atenció, Curiositat, Mirades, Mediació, Amor, Obstinació, Atzar, Valor, Negació, Generositat, Inoperància, Memòria, Vida, U, Tradició, Laboratoris, Sentit, Alter-i-tat(s) i Retorn. Amb el treball a l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats els coautors s'han conegut i han intercanviat idees i han començat a enderrocar els murs que els aïllen del context institucional. Calen intercanvis d'idees i problemàtiques.
Albert Lladó parla de l'Atzar, un concepte que comporta sincronicitat. Pensar és apropar-se al territori on els prejudicis cauen, de manera necessària. L'Atzar és apropar-se al territori on els prejudicis cauen, de manera necessària. L'Atzar pot esdevenir una bona estratègia per desobeir aquells manuals d'instruccions que ens donen com si fossin mapes o autopistes del coneixement. Albert Lladó busca esquivar dues inèrcies: debatre només amb gent del teu circuit i les escletxes generacionals. Per explicar el concepte d'Atzar relaciona Breton i Cortázar a través de dos personatges femenins. No només es parla de casualitats, sinó de l'existència d'una disponibilitat per trobar-se.
Mireia Sallarès és artista multidisciplinar i aborda el concepte de vida viscuda als seus treballs. Allò que cadascú fa amb el que la vida li ha donat i li ha tret. La importància dels vius i també dels morts. La inspira la necessitat de treballar des dels marges, aquelles pràctiques artístiques que es qüestionen a sí mateixes i als discursos dominants. El seu treball artístic hauria de ser el compromís amb allò pendent, assenyalar les paradoxes, les contradiccions, perquè no hi ha crítica vàlida sense autocrítica.
Mireia Sallarès analitza el concepte de Vida a través d'una biografia, poc coneguda, com la del psiquiatre català Francesc Tosquelles que va néixer a Reus i va morir a França. Referent de l'antipsiquiatria, descentralitzant els tractaments psiquiàtrics i permetent que els pacients que no estaven obligats a hospitalitzar-se continuessin vivint a casa seva. Cofundador del POUM, cap dels serveis psiquiàtrics de l'exèrcit republicà, va fer pràctiques inèdites i es va adonar d'una cosa fonamental: la guerra no produeix tantes psicopaties com la vida civil.
