El gran retrat urbà al CaixaFòrum Barcelona. Una exposició concebuda amb el Centre Pompidou de París. La manera com s'ha fotografiat i filmat la ciutat al llarg d'un segle. La mostra mescla els gran referents internacionals i els creadors catalans. Inicia la ruta una carta i 244 fotografies i pel·lícules. Càmera i Ciutat. La vida urbana a la fotografia i el cinema es podrà veure fins el 8 de març. És la primera vegada que fotografies del museu francès s'exhibeixen a la capital catalana i ho fan per oferir una mirada global del fenomen de la fotografia urbana de Barcelona, Madrid, Mèxic, Berlín, París, San Francisco o Las Vegas. S'hi exposen fotografies de William Klein, Paul Strand, Cartier-Bresson, Robert Doisneau, Diane Arbus, Joan Colom, Carlos Pérez de Rozas, Català Roca, Agustí Centelles, Manel Armengol, Pilar Aymerich o Leopoldo Pomés.
L'autor de la carta inicial és el fotògraf i cineasta Henri Cartier-Bresson, un aspirant a pintor surrealista que es va decidir per la fotografia gràcies a la Leica. La carta, escrita el 1962, l'adreça a tots els fotògrafs de l'Agència Magnum que havia fundat amb Robert Capa i David Seymour per documentar la Guerra Freda i els moviments d'alliberament colonial. Reclamava tornar als orígens, sacrificar la comoditat material i la seguretat i tornar als carrers, a la vida real. Un crit que travessa tota l'exposició del CaixaForum Barcelona.
Entrevistem a Maria Sempere, editora de Les Hores, que ens parla dels darrers números publicats. Per una banda, l'Últim amor de Baba Dúnia d'Alina Bronsky i La Veïna del Costat de Yewande Omosoto. Móns interiors, relacions humanes i mirades inimaginables amb el pas del temps. L'Últim amor de Baba Dúnia d'Alina Bronsky (amb traducció de Ramon Farrés) ens exposa la vida d'una dona gran que torna a l'anomenada zona d'exclusió de Txernòbil a la seva vellesa. Baba Dúnia és una antiga infermera, ara vídua, amb una filla metgessa que viu a Alemanya i que no veu mai i un fill a qui tampoc veu i una néta a la que no coneix. Alina Bronsky construeix un univers social en miniatura, decadent, excel·lent i esperançador on a banda de la Baba Dúnias, trobem a la Maria i la seva cabra, el matrimoni Gavrilov, a Petrov un malalt de càncer, Lenotxka i les seves gallines o Sidorov, un nonagenari que encara aspira a casar-se.
L'últim amor de Baba Dúnia ens mostra com l'arribada d'un estrany al poble farà que la petita comunitat se senti amenaçada. Ell és un pare jove i la seva filla petita que provoquen un gir a la trama. Baba Dúnia veu morts, humans i animals. Alina Bronsky ens regala la història fascinant de la Baba Dúnia, una dona que troba el seu paradís a la vellesa. Es fàcil enamorar-se d'aquest personatge de ficció que no fa cas dels esperits que la persegueixen i tira endavant. Podrà fer les paus amb els errors del passat ara que el present la posa a prova.
Maria Sempere també ens parla de La Veïna del Costat de Yewande Omosoto amb traducció d'Àfrica Rubiés Mirabet. En aquest cas ens trobem amb l'Hortènsia i la Marion, dues veïnes octogenàries a Ciutat del Cap. Una és negra i l'altra blanca i són rivals. Uns esdeveniments les forçaran a entendre's però podran construir una amistat veritable?. Aquest llibre de Yewande Omotoso és una novel·la incisiva i fascinant sobre dues dones, amb la història del colonialisme i de l'esclavitud al rerefons.
A La Veïna del Costat descobrim com Hortènsia i Marion varen viure carreres d'èxit a la seva joventut i ara són vídues i assisteixen a les reunions de l'associació de veïns i comparteixen una hostilitat mútua. El seu passat, ple de secrets, decepcions i dubtes es contraposa amb el present on s'hauran d'entendre. Una amargor que es dissoldrà mica en mica. Una història que ens parla de la soledat, dels llaços familiars i de l'amistat sincera entre dues rivals. Dues lectures recomanables!!!
