Intuïció Llibretera. Loreto Sesma, La Princesa. Deixar de ser anònimes i reivindicar la llibertat.
El plaer de tenir una llibreria aprop on acostar-se i rebre els consells dels que porten dècades fent prescripció lectora. Important també és el barri on es situa la llibreria, la connivència amb els veïns, autors, poetes i editors. Montse Serrano de la Llibreria + Bernat porta cuatre dècades de feina intensa. Explica que sempre s'ha deixat portar per la seva intuïció i que és molt important que hi hagi una aliança dels llibreters amb els editors per prescriure. Explica això i molt més a Todo pasa en la Calle Buenos Aires on explica les interioritats de l'ofici. En els barris de classe treballadora hi ha quatre serveis públics bàsics avui en dia: els CAP, les escoles, les llibreries i les biblioteques.
Entrevistem a Loreto Sesma que ha publicat La Princesa a Editorial Espasa, seguint l'estela de El Príncipe de Nicolás Maquiavelo on reivindica que les dones deixin de ser anònimes i siguin lliures. És el seu cinquè llibre i el primer que escup en prosa. Un llibre escrit amb intensitat i adrenalina. Com a dones, lliures de decisió i pensament. El feminisme no és una xarxa social plagada de postureo, el 8 de març és tots els dies, fins que no tinguem por de tornar soles a casa, fins que tinguem igualtat d'oportunitats.
Loreto Sesma utilitza un llenguatge poètic per parlar de les dones que són testimoni i protagonistes d'un canvi. Cal teixir els fils invisibles per treure del silenci a les dones.Terca, lleial, honesta, impacient i observadora, l'autora de La Princesa apunta que sobreviure, existir i viure són tres maneres paral·leles de passar per la vida. Decidir és un acte revolucionari, tenir una opinió pròpia i un acte de bruixeria. Quan escollim fer una cosa, perdem altres opcions, és el cost de la oportunitat.
Loreto Sesma apunta que el feminisme no és un mitjà, el feminisme és la finalitat. Algun dia tanta lluita haurà valgut la pena i el filtre del temps netejerà la tendència de deixar el lloc que mereixen a les que varen cridar i reivindicar per la resta. Les pioneres, les silenciades, les sense nom. En el llibre ens parla de la diferència entre ser estimat o temut, de la por, de la violència de gènere. De com es normalitzen els cops, els passadissos d'un laberint infernal i el sentiment de culpabilitat per maquillar les ferides i la tristesa dels ulls de les víctimes.
Es pregunta Loreto Sesma perquè resulta tant important la opinió dels altres, les dones som adoctrinades, ens planten un mirall en el que ens hem de mirar i així arrenquen els comentaris enveritats, els complexes i l'exigència dels estereotips. Loreto Sesma és periodista i s'uneix a un cant perquè les coses canviin i aquells embats d'injustícia que les dones de la seva vida varen haver de plorar ja no siguin els mateixos als que s'hagin d'enfrontar totes les nenes que estan naixent en aquest mateix instant. L'autora de La Princesa recorda que sense les dones el món s'atura i pararem per evidenciar-ho, mentrestant no deixarem de lluitar.
