Milions de dones de tot el món han trencat el seu silenci. Han sortit als carrers amb pancartes, han utilizat les xarxes socials i els mitjans de comunicació per reivindicar el final dels maltractaments, els abusos sexuals i les desigualtats. Un fenomen global que continua endavant i amb força. Diversos crits globals abordant la ignominia de Harvey Weinstein, la prepotència de Donald Trump que va provocar que milions de veus femenines han denunciat situacions d'abús, de desigualtats i de micromasclismes. Han cridat "jo et crec" o "jo també". Han aixecat cartells amb consignes per exigir el que semblaria obvi: "els drets de les dones són drets humans".
Entrevistem a Silvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Visions per parlar de l'Efecte Biarnés. Parlem de la que va ser la primera dona fotoperiodista espanyola. Per descobrir la seva trajectòria encara podeu gaudir de l'exposició del Palau Robert "Joana Biarnés. A Contracorrent" fins el 2 d'abril. Una mostra fotogràfica que té 500 visitants diaris i que ha desbordat totes les previsions inicials.
També parlem del llibre sobre la seva figura i trajectòria, titulat "Joana Biarnés. Disparant amb el cor" on es reuneix la vida i obra d'una pionera. Un llibre de fotografia i text editat per Photographic Social Vision i Blume. Ja se n'han venut més de 2mil exemplars. Joana Biarnés ha estat una excel·lent pionera del fotoperiodisme que sempre ha estat fidel a sí mateixa.
Només el 15% del fotoperiodistes són dones. El testimoni sobre l'estat del món seria molt diferent si tinguessin en compte la visió de les dones. Una geu desigualtat que va viure en pròpia pell Joana Biarnés.
L'exposició del Palau Robert acull una selecció de 90 fotografies que correspon al període que va treballar al Diario Pueblo, entre 1963 i 1973. Una mostra comissariada per Chema Conesa, que ja ha superat els 70mil visitants.
La Joana Biarnés va ser un model de coherència, principis i passió per la fotografia. Va haver de lluitar contra tot tipus d'adversitats com els crits i paraules grolleres durant els partits de futbol que cobria, per ser dona i portar faldilla. Era una època on aquesta professió només l'exercien homes. La seva visió fotogràfica va ser perspicaç i espontània i va aconseguir la confiança i respecte de les personalitats que retratava (Lola Flores, Marisol, Orson Welles, Raphael, Polanski, Salvador Dalí o Buñuel).
Si visiteu l'exposició us podeu trobar fàcilment a la Joana Biarnés que li encanta el contacte amb els visitants i saber què els ha aportat la mostra. La gent s'hi veu reflectida i els més joves els agradaria tenir la seva força per lluitar com ho va fer en temps complicats. De fet, sempre va anar a contracorrent i desencantada amb les exigències de la premsa i la deriva groga, va abandonar la professió i es va dedicar a la restauració a Eivissa.
Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision recorda que la Joana es va dedicar a la fotorafia perquè el seu pare estigués orgullós d'ella. A l'exposició del Palau Robert també s'hi exposen les dramàtiques escenes de la Riuada del Vallés el 1962 que va cobrir amb el seu pare. I també les seves fotografies de moda. La Joana Biarnés tenia allò que en diem ull fotogràfic, vitalitat i empatia per connectar amb els qui fotografiava.
Actualment no para i està rebent el reconeixement a la seva trajectòria. Manté intacta la il·lusió i satisfacció que tenia als seus inicis.
