Ahmet Altan va ser acusat d'intentar derrocar al govern mitjançant missatges subliminals. Ara reuneix en un llibre titulat Nunca Volveré a Ver el Mundo, les seves reflexions des de la presó al voltant de la fragilitat de la llibertat. El 16 de febrer de 2018 un tribunal de justícia turc va sentenciar a cadena perpètua sense llibertat condicional a Ahmet Altan al costat de 6 persones més. L'argument era la seva participació en el fallit cop d'estat de juliol de 2016 contra el Govern d'Erdogan. 2 anys després de la seva detenció, Altan segueix tancat a la presó de Silivri, a les afores d'Istambul. No pot rebre visites a excepció de les reunions setmanals supervisades amb la familia. Al llibre Nunca Volveré a ver el mundo ens ofereix textos poderosos, reflexions íntimes i també filosòfiques sobre la llibertat i la seva fragilitat. Amb aquest llibre esquiva la censura i traspassa fronteres. Ahmet Altan assegura "estic escrivint això des d'una cel·la a la presó. Però no estic empresonat. Sóc un escriptor. Em podeu empresonar, però no em podeu convertir en el vostre presoner. Com escriptor, la màgia habita en el meu interior, puc traspassar les parets amb facilitat".
Entrevistem a les coautores de "Tu, calla! Sobre el dret a la llibertat d'expressió i manifestació" editat per Raig Verd en català i castellà. Elles són l'editora Laura Huerga i la traductora, Blanca Busquets. Un assaig on analitzen i reflexionen sobre la censura, la repressió de la dissidència i la criminalització de la protesta i la pobresa. Un llibre que neix de la preocupació personal de les autores pel creixement de les sancions i penes relacionades amb els drets a la llibertat d'expressió, manifestació i d'informació.
Exposen i denuncien el marc legal que empara la censura a l'Estat Espanyol, agreujat per l'aprovació de la Llei Mordassa i l'enduriment del Codi Penal el 2015. I el més greu és que les reformes legals van acompanyades d'unes aplicacions i interpretacions parcials i esbiaixades per part del poder judicial i de les forces de seguretat. Es tracta d'una anàlisi de la involució de drets de manera clara. Un llibre que també és denúncia de casos mediàtics com Pablo Hasel, Valtonyc, els nois d'Altsasu, la Insurgencia, Farinha, Strawberry o Cassandra i d'altres de menys coneguts.
També s'analitza l'autocensura dels individus, ciutadans, col·lectius i dels mitjans de comunicació a l'hora d'informar sobre aquests casos.
S'analitza els casos concrets de recés de llibertats i es fa referència a autors que han parlat de les pors, la censura i la manca de llibertats. Huxley, Orwell, Atwood, Alan Moore, David Lloyd, Noam Chomsky, N'gugui wa Thiong'o. Una reflexió sobre les fatals conseqüències d'aquestes polítiques com la desmobilització, l'autocensura, la servitud de la informació o la criminalització de la protesta i de la pobresa.
Laura Huerga i Blanca Busquets, a Tu, calla! parlen de les reaccions i formes d'organització contra la censura de diferents col·lectius en forma de manifest, manifestació, caixes de resistència, cançons i campanyes. En una democràcia sana és símptoma preocupant que vinyetes, tuits, gags o articles satírics indignen amb tanta facilitat al poder, resultant molt cridaner que es prengui la broma de manera tant seriosa. Hi ha hagut milers de sancions subjectives pràcticament impossibles de recórrer des de llenguatges diversos: cantants, artistes, escriptors, opinadors, periodistes i humoristes.
