Silvia Marsó és actriu per vocació i va aconseguir el seu somni, tot i els impediments familiars. L'avi s'hi va oposar molt durament, però va acabar comprant-se un televisor en color, per veure la néta. Per això està doblement satisfeta, perquè s'ha dedicat al que volia i perquè ho ha aconseguit per mèrits propis, amb una ferma formació.
Una tercera satisfacció és donar vida al personatge de Lorca "Yerma", una dona oprimida que no pot tenir fills. Un drama que està molt vigent avui dia --afirma la Sílvia--: "hi ha molts i moltes "Yermas", joves que no poden tenir fills, ni casa, ni feina... per culpa de la crisi i la cobdícia d'alguns que han truncat el destí d'una generació amb moltes expectatives, la millor preparada en molts anys".
Amb la Sílvia Marsó, comparem la situació actual dels joves amb la seva pròpia, fa més de 30 anys. Aleshores, en el seu camp, "hi havia menys possibilitats de treballar" --recorda. També l'oportunitat que va suposar per a ella el seu pas per l'"Un, dos, tres". I com va renunciar a guanyar molts milions de pessetes a la TV per poder fer Teatre compromés: "Sacrifiques moltes coses per un ideal. Molta gent no ho va entendre".
Per aquest mateix ideal, fa de productora teatral, quan cal. "Un país sense cultura és un país mort, abocat a la perdició" --sentencia. I es pregunta: "Com es pot pujar l'IVA cultural al 21% i no el Futbol o els Toros? És injust".
Sílvia Marsó afirma que ha tingut la sort de treballar amb molts mestres i d'haver interpretat els millors papers. Ara, li fa molta il.lusió treballar a Barcelona, perquè --diu-- s'enyora molt de la Terra, on té la família i molts amics, tot i que assegura que a Madrid li està molt agraïda, perquè la van acollir molt bé i l'han donat feina.
Molt gelosa de la seva vida privada, gairebé no en transcendeix res, però al programa ens fa una "confidència" íntima.
