Isabel Steva Hernández, "Colita", ha estat testimoni privilegiat, amb la seva càmera fotogràfica, de la història recent d'aquest país. Va veure finalitzar la dictadura i va viure la Transició. "No vam canviar tot el que volíem, però Déu n'hi do!" --diu. I ara veu com la gent està reaccionant: "La democràcia està plena d'armes: podem canviar aquesta situació. Estic esperançada en el futur, fascinada per la reacció de la gent. Em sembla un moment decisiu: entem entrant en una nova República". Pel que fa a la possible independència de Catalunya, "no ho tinc clar" --diu.
Colita ens confessa que mai no pot deixar de fer fotos. S'hi va tornar boja de ben petita i es passa el temps fent fotos, amb els ulls, tota l'estona. "És el que més m'agrada a la vida".
Una selecció, un centenar de les milers i milers de fotografies fetesdurant tota la seva carrera, s'exposen ara a La Pedrera: Flamenc, Carmen Amaya, gitanos, toreros, la Nova Cançó, intel.lectuals de la Gauche divine, i molts rostres que l'han fascinat formen part d'aquesta retrospectiva sobre una de les millors fotògrafes d'aquest país. Una dona curiosa, perquè "si un fotògraf periodista no té curiositat, no és ningú" --afirma. Per a Colita, la Fotografia és "intenció" i "compromís", més enllà de l'estètica. Però "el Periodisme, com la política, s'ha de reciclar".
