"Per què se'n va de casa seva un home gran i cansat, sense esperances, esporuguit?"
Aquesta pregunta se la va fer el nostre convidat, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, pensant en el seu avi, que va abandonar el seu poble de Còrdova per venir a Catalunya.
Tot i que no hi ha una única resposta, "cada cas és un món, cadascú se sap els motius veritables", Villatoro arriba a la conclusió que l'emigració no es pot explicar només per raons econòmiques. N'hi ha una explicació emocional: "tornar a començar, renèixer en un altre lloc, tu o els teus fills".
Però, com la majoria de preguntes sobre la vida, no hi ha respostes senzilles.
Vicenç Villatoro ha fet un homenatge al seu avi, a la generació que va marxar d'Andalusia i a la Catalunya que els va acollir. "Mirar enrera per anar endavant". Un viatge que té paral.lelismes amb el moment present que viu Catalunya: marxar, abandonar una pàtria per trobar-ne una altra. Afirma Villatoro que no hi ha reconciliació possible en aquest matrimoni mal avingut que és Catalunya i Espanya.
A més d'escriptor i periodista, Vicenç Villatoro ha fet de gestor cultural. Coneix la Política i la defensa: "està plena de gent amb una bona fe extraordinària". Malhauradament, només ens criden l'atenció els corruptes. Assegura no entendre què li ha passat a Jordi Pujol, un home a qui "no l'importaven els diners". De tota manera, diu, "la meva admiració pel president Pujol era fonamentalment intel.lectual, per com pensava, com veia el món. I això no ha canviat".
Amb Vicenç Villatoro, parlem de Literatura, la seva vida, i ens diu que l'agradaria que els seus néts conservéssin d'ell les seves llibretes i les seves plomes.
