La Conxita recorda amb nostàlgia, als seus 88 anys, com, durant més de mitja vida, va viure molt d’aprop el teatre català.
Malauradament, la seva memòria privilegiada és l’únic vincle que li queda amb aquest món. I, pràcticament, també, amb tot allò que passa fora de les 4 parets del seu pis de l’Eixample.
La mort del seu marit, ara fa 5 anys, sumat a uns problemes de salut que dificulten enormement la seva mobilitat, provoquen que aquesta àvia, gairebé, mai surti de casa.
Després de més de 2 anys sense tenir contacte amb pràcticament ningú. La Conxita va conèixer a en Leopold. Un cop per setmana durant un parell d’hores, aquest voluntari de l’associació d’Amics de la Gent Gran, li fa companyia i, encara que, momentàniament, permet recordar a aquesta àvia, de quasi 90 anys, que és el caliu humà.
El cas de la Conxita, però, no és una excepció. A Catalunya prop de 300.000 persones majors de 65 anys viuen soles. I d’aquestes més de la meitat, alerta Albert Quiles, director de l’associació Amics de la Gent Gran, viuen en una situació, com denominen les entitats del tercer sector,de soledat no desitjada.
