Acabem el programa amb la secció de radioteatre avui amb el musical 'Només tres dies'
L’Edgar és escriptor. Un escriptor que no escriu, que no es mou. Un artista desil·lusionat pel món que l’envolta. Un creador que no té forces ni ambició per crear. Un escriptor que no escriu, que no es mou. Que no viu.
Incapaç de pensar en el demà. Incapaç d’entendre que el nostre temps és limitat i que, quan menys t’ho esperes, s’esgota la sorra del rellotge. La mort no truca. Es presenta sense avisar. I sega tots els demà per venir.
L’Edgar és escriptor. Un escriptor que rep sobtadament la visita de la mort. I aquesta li dóna tres dies. Tres dies per aprendre a viure. A aprofitar el temps. A prendre decisions. Tres dies per fer allò que no has pogut fer la resta de la teva vida. Tres dies per assolir la gesta més gloriosa de totes: Deixar petjada, demostrar que has existit, que has estat fidel a tu mateix i, amb sort, poder trobar l’autèntica dignitat. I poder morir en pau. Tenim un temps limitat. S’esgota la sorra del rellotge. I la mort mai no truca.
